Sóc republicà per naixement i més tard, per convicció.

Sóc republicà perquè vull un país on la igualtat, el mèrit i la capacitat sigui el principi que impregni el naixement de qualsevol ciutadà o ciutadana i no la sang, la posició social, els diners, la condició sexual o el partidisme.

Sóc republicà perquè la monarquia ha tingut, té i tindrà com a principis fonamentals a l'església, l'exèrcit, la patronal i la banca als quals s'afavoreix amb un ordre constitucional que s'utilitza sempre a favor seu.

Sóc republicà perquè, encara que sóc cristià i catòlic, crec en la total separació entre les esglésies i l'estat.

Sóc republicà perquè no crec en els nacionalismes integristes d'aquest país nascuts de corrents polítiques partidistes i mancats de solidaritat, que volen que algunes regions segueixin sent granges de carn per alimentar el seu sistema productiu, beneficiant a uns pocs i no al conjunt del poble.

Sóc republicà perquè sóc internacionalista.

Sóc republicà perquè crec en la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la solidaritat entre els pobles.

Sóc republicà perquè, com deia Blasco Ibáñez, pertanyo a aquesta classe de bojos que anuncien utopies que l'endemà són realitats.

Sóc republicà perquè vull un país on els partits i els sindicats siguin governats per homes o dones preparats i decents finalitat sigui canviar la realitat dels altres i no la seva realitat personal.

Sóc republicà per sentir-me protegit per la llei i no per altres fetes en benefici d'uns pocs i els seus diners.

Sóc republicà perquè vull un país on ser d'esquerres, de centre o de dretes, no sigui una qüestió sentimental o tradicional, sinó una convicció personal.

Sóc republicà perquè vull uns mitjans de comunicació veraces, lliures i independents que treballin per la veritat, per la llibertat i la independència dels seus ciutadans / es.

En definitiva, sóc republicà perquè vull sentir-me ciutadà lliure.